Tag Archives: inundacions

175 anys de l’Aiguat de Sant Bartomeu de 1842

Avui fa 175 anys del catastròfic aiguat, conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Bartomeu de 1842, que va afectar gran part del prelitoral (sector sud i extrem nord-est) i la Catalunya Central, així com la Catalunya Nord. Nombrosos rius i rieres de gran part del país van desbordar-se violentament el 24 d’agost de 1842 (dia de Sant Bartomeu) produint la mort d’una vintena de persones. Les zones més afectades, on tingueren lloc tempestes intenses que descarregaren puntualment fins a més de 100 mm en unes dues hores, van ser les conques del Corb, l’Ondara, el Francolí, el Gaià, el Llobregat, el Besòs, el Ter i la Muga. A la Catalunya Nord, foren les conques del Tec, el Rard, la Tet i l’Aglí.

A la Catalunya Nord aquest aiguat és un dels més forts i tràgics de tot el segle XIX junt amb els del 17 d’octubre de 1876 i 9 de novembre de 1892. En canvi, a Catalunya durant el segle XIX van ser més intensos i arrasadors l’Aiguat de Santa Tecla (23 de setembre de 1874) o els aiguats del 23-26 de maig de 1853.

Aquest episodi va esdevenir dins del període final de la Petita Edat de Gel, que va ser un període climàtic anòmal caracteritzat per una temperatura mitjana força més baixa que l’actual i una elevada variabilitat climàtica. Aquesta variabilitat es va plasmar en una major ocurrència i simultaneïtat d’extrems hídrics (inundacions i sequeres). És a dir, amb l’ocurrència de sequeres severes junt amb episodis extrems d’inundació a qualsevol època de l’any.

Marca-inundacio-24AGO1842-Cal_Piula-Gelida

– Imatge del nivell màxim que assoliren les aigües desbordades de l’Anoia durant l’Aiguat de Sant Bartomeu de 1842 al molí fariner de Cal Piula de Gelida (Alt Penedès). El curs del riu Anoia es troba a uns 20 m de distància de la façana posterior a la mostrada en la fotografia de l’esquerra i a una cota situada uns 6 m inferior que el molí. (Composició realitzada a partir de dues fotografies de R. Rovira, http://www.gelida.org/mas2/piula.htm). –

 

  • Descripció general

L’episodi es caracteritzà per una situació de tempestes generals a gran part del prelitoral del país (sector sud i extrem nord-est) des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord, així com a la Catalunya Central, que van descarregar amb elevada intensitat en unes dues hores, entre les deu del matí i el migdia del dia 24 d’agost de 1842.

A Catalunya, tret de la ciutat de Barcelona, no hi havia cap observatori que mesurés dades meteorològiques sistemàticament a l’any 1842. Malauradament, les dades diàries de precipitació de la ciutat de Barcelona d’aquella època no s’han conservat. Tot i així, sí que estan disponibles els valors de precipitació mensual i els dies de precipitació. Concretament, a Barcelona el dia 24 no va caure ni una gota. Se sap també per les cròniques de l’època que a tot el Baix Llobregat tampoc va ploure aquell dia, però a partir de dos quarts de dues el Llobregat tingué una crescuda molt intensa a causa de les fortes tempestes esdevingudes a les capçaleres de les conques de l’Anoia, el Cardener i la riera de Rubí durant el matí, la qual va agafar per sorpresa a molts pagesos i obrers treballant prop de la llera del riu.

No obstant això, a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) les mesures diàries de precipitació d’aquella època s’han conservat fins a l’actualitat, registrant-se fins a 111 mm en tan sols 1h 30m, al voltant del migdia del dia 24. És l’única dada instrumental que tenim d’aquest episodi a tota la zona d’estudi, però que dóna compte de l’elevada intensitat en què van descarregar les tempestes aquell dia.

 

  • Anàlisi meteorològica

L’anàlisi meteorològica d’aquest episodi s’ha fet a partir dels pocs registres instrumentals de pressió a nivell del mar que existeixen a diversos punts del continent europeu (unes 18 sèries instrumentals). La distribució de les mateixes permet fer una anàlisi preliminar de la posició dels principals centres d’acció. Aquests registres varen digitalitzar-se gràcies a diferents projectes d’àmbit europeu que s’han dut a terme durant els últims 20 anys, ADVICE (ENV4-CT95-0129), IMPROVE (ENV4-CT97-0511), SPHERE (EVG1-CT-1999-00010), EMULATE (EVK2-CT-2002-00161) i MILLENNIUM (FP6-017008), així com d’altres iniciatives particulars, actualment en curs, de diferents grups de recerca sota el paraigua d’ACRE (Atmospheric Circulation Reconstructions over the Earth, Reconstruccions de la Circulació Atmosfèrica sobre la Terra). ACRE és un consorci internacional format per diferents universitats i administracions meteorològiques dels EUA, Europa i Austràlia. L’objectiu principal d’ACRE és la recuperació i digitalització de dades instrumentals antigues de tota la Terra sobre observacions meteorològiques en superfície, tant terrestres com marines. Amb aquestes dades es pretén desenvolupar reconstruccions meteorològiques de l’atmosfera (reanàlisis) per als últims 200-250 anys. Aquest consorci gestiona també un banc de dades mundial de pressió a nivell del mar conegut com a ISPD (International Surface Pressure Data bank, banc de dades internacional de pressió en superfície). Totes aquestes dades són de lliure accés i consultables via Internet.

La reconstrucció sinòptica de la pressió del nivell del mar, que s’ha realitzat del 23 al 25 d’agost de 1842 a les 12 UTC (aproximadament) a partir dels valors de 18 sèries instrumentals, mostra el pas d’una borrasca des d’Islàndia (dia 23) a França (dia 25), passant per les Illes Britàniques (dia 24). Aquesta depressió molt probablement tindria un front fred associat, el qual deuria escombrar tota la península Ibèrica la matinada i matí del dia 24. El pas del front segurament deuria provocar una important entrada d’aire fred a les capes mitjanes i altes de la troposfera amb la probable formació d’una petita baixa (meso-baixa) davant la costa catalana. Aquesta possible depressió aportaria aire càlid i humit potencialment molt inestable en superfície. A la part càlida de l’any, aquesta situació afavoreix la formació de tempestes fortes que poden descarregar valors abundants de precipitació en poc temps amb el desbordament violent de rieres i barrancs, i ocasionalment, rius, tal i com va ocórrer el 24 d’agost de 1842.

En els següents mapes es mostren les reconstruccions sinòptiques de la pressió a nivell del mar per als dies 23, 24 i 25 d’agost de 1842 a les 12 UTC (aproximadament). En ells també es mostren els valors de pressió que s’han emprat per a realitzar els mapes, la interpolació dels quals s’ha basat en el mètode del Kriging.

Anàlisi sinòptic

Anàlisi sinòptica

Anàlisi sinòptic

 

  • Danys produïts

A causa de la gran quantitat de precipitació caiguda en tant poc temps varen desbordar-se el Corb, l’Ondara, el Francolí, el Glorieta, el Gaià, el Llobregat, l’Anoia, el Cardener, la riera de Rubí, el Congost, el Mèder, el Brugent del Ter, la Muga i riu d’Arnera, així com nombroses rieres, torrents i barrancs de l’Alt i Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà, Anoia, Alt Penedès, Bages, Moianès i Alt Empordà; produint danys importants en molts indrets.

En general, un gran nombre d’hortes i camps van quedar totalment arrasats. Diversos molins de farina van quedar del tot destruïts per la força de les aigües desbordades, especialment a les conques del Francolí i del Gaià (on ambdós rius van sortir-se de mare a pràcticament tot el seu curs), com per exemple a la Riba i a Vila-rodona. A Montblanc la crescuda es va endur un pont sobre el Francolí i va malmetre diverses cases del Raval. Un tros de carretera al costat del Gaià va desaparèixer a Altafulla. La crescuda del Glorieta s’emportà riu avall un noi que estava treballant a la riba del riu a Alcover.

L’Anoia va desbordar-se des d’Igualada fins a la seva desembocadura amb el Llobregat a Martorell, destruint hortes així com inundant la part baixa dels pobles per on hi passa. A Igualada el nivell de les aigües va superar una marca anterior que hi havia de l’extraordinari desbordament de l’any 1803. A la Pobla de Claramunt van esfondrar-se 14 cases morint-se una persona. A Capellades van quedar arrasats diversos molins de papers i una pressa. A Martorell varen quedar destruïts un pont de pedra i una fàbrica.

La crescuda del Llobregat, a conseqüència de les grans avingudes dels seus afluents (principalment l’Anoia, el Cardener i la riera de Rubí), va inundar una extensa zona del seu delta i del curs mitjà i baix des de Manresa fins al mar. La riera de Rubí va patir una violenta avinguda emportant-se un carrer sencer. A Olesa de Montserrat la força de les aigües del Llobregat va destruir l’edifici de la Puda i a Molins de Rei i Martorell va malmetre sengles ponts i molins de paper.

A la conca del Besòs, el Congost va desbordar-se des de la capçalera fins a la seva desembocadura amb el Besòs, a Montcada i Reixac, inundant totes les hortes i camps de les seves ribes.

La Muga va desbordar-se puntualment a Sant Llorenç de la Muga i Ponts de Molins, on la força de les aigües va malmetre un edifici. A Maçanet de Cabrenys van sortir-se de mare el riu d’Arnera i la ribera de Fraussa, causant la mort a dues persones la crescuda de l’Arnera.

A la Catalunya Nord varen desbordar-se el Tec, el Riuferrer, el Montdony, la ribera de Sant Llorenç, la Canta-rana, la Tet, el torrent de la Comalada i la Bassa.

El desbordament del Tec va produir molts danys a les viles d’Arles, els Banys d’Arles i Ceret, així com la inundació de tota la plana d’Elna, prop de la seva desembocadura al mar. La riuada també s’emportà els ponts dels Banys d’Arles i Palaldà. A la conca del Tec varen morir en total 18 persones. Les violentes crescudes del Riuferrer, el Montdony i la ribera de Sant Llorenç, afluents del Tec, van provocar també molts danys a Arles, els Banys d’Arles i Sant Llorenç de Cerdans, respectivament. A la conca del Rard, la Canta-rana va sortir de mare destrossant moltes hortes i destruint un molí a Castellnou.

La Tet va desbordar-se puntualment des de Prada fins a Sant Feliu d’Avall. El torrent de la Comalada va provocar molts danys a les hortes de les seves ribes a Sant Feliu d’Amunt. La Bassa, afluent de la Tet, va inundar gairebé tota la part baixa de Perpinyà, on el riu assolí una alçada de 4 m al pont de la Catedral.

A la conca de l’Aglí, el desbordament del Rec de la Pasquita va inundar i malmetre totes les hortes de la plana de la Tor de França. La crescuda del torrent de la Grava en desembocar amb l’Aglí va inundar una part de la zona baixa de la vila d’Estagell, arribant el nivell de les aigües fins al primer pis de les cases.

Aquest episodi, per la seva virulència i pel fet d’esdevenir en ple estiu, encara és present en la memòria col·lectiva de diverses viles de la Catalunya Nord, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Alt Penedès, el record del qual ha anat passant d’avis i pares a fills i néts d’ençà 1842.

40 anys de l’Aiguat de Reis

La setmana passada van complir-se 40 anys del temporal de llevant del 5-7 de gener de 1977, el qual va provocar importants aiguats al nord-est de Catalunya i una alteració marítima considerable a la costa catalana. Va ser un temporal de pluja típic de la tardor, però en un mes de gener, i amb valors de pressió atmosfèrica força elevats. Climàticament gener es caracteritza per una situació anticiclònica amb vent en calma en superfície i poca precipitació en general. De fet, els elevats valors de pressió atmosfèrica sobre la Mediterrània occidental durant molt dies seguits causen un descens del nivell del mar, conegut com les minves de gener.

Els valors més importants de precipitació al llarg de l’episodi van tenir lloc durant la festivitat del Dia de Reis (6 de gener). Va afectar una àmplia zona del litoral i prelitoral del sector nord-est del país, des la Selva i el Vallès Oriental fins a l’Empordà, amb un registre màxim de 233,0 mm a la ciutat de Girona. Altres registres importants varen ser els 206,0 mm a Jafre i 194,0 mm al Monestir de Santa Maria de Solius, al Baix Empordà. Cal recordar que totes aquestes dades van ser mesurades des de les 7 UTC del 6 de gener fins a les 7 UTC del 7 de gener de 1977, tal com pertoca als registres realitzats de forma manual, en el que es coneix com a dia pluviomètric.

En el total de l’episodi (dies pluviomètrics 5, 6 i 7) van registrar-se 281,4 mm a Girona, 260,0 mm al Port de la Selva, 234,9 mm al Monestir de Santa Maria de Solius i 229,0 mm a Torroella de Montgrí.

Una important entrada d’aire fred els dies anteriors va fer que comencés nevant el vespre del dia 5 a gairebé tot l’interior del país per damunt dels 300-400 m. La cota de neu a la meitat est de Catalunya va pujar ràpidament situant-se a més de 1700-1900 m el dia 6 per l’advecció d’aire càlid i marítim de llevant a la meitat nord. Per contra, com sol passar en aquest tipus de situacions a l’hivern, a la meitat oest del país l’aire fred va mantenir-se, afavorint nevades intenses al prelitoral de Tarragona i punts de les Terres de Ponent per damunt de tant sols 200-400 m. Així doncs, van acumular-se el dia 6 fins a 75 cm de neu a Falset (350 m), 20 cm a Prades (950 m) i 12 cm a la Bisbal de Falset (372 m).

Els forts aiguats van provocar el desbordament de nombrosos torrents i rieres del nord-est de Catalunya, així com del Daró, el Riudaura, el Ter, l’Onyar i el Masrocs. Les inundacions van causar nombrosos danys en camps de cultiu i naus industrials. El fort temporal de llevant al mar, va malmetre platges i passeigs marítims de diverses poblacions de la Costa Brava i del Maresme. Per tots aquests motius a l’Empordà i comarques veïnes aquest episodi és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Reis.

FIG01a-Estartit-Salats-GEN1977-JosepPascual

FIG01b-Camps-Torrelles+Estartit-GEN1977-JosepPascual

– Fotografies del 8 de gener de 1977 dels efectes produïts pel desbordament del Ter a l’Estartit (Baix Empordà) a causa dels forts aiguats del 6 de gener de 1977: Zona dels Salats, àrea que avui dia està urbanitzada (imatge superior); i camps negats d’aigua entre Torrelles de Montgrí i l’Estartit (imatge inferior) (Font: Josep Pascual, Méteo l’Estartit). –

  • Descripció de l’episodi

Entre el 3 i 5 de gener una entrada d’aire fred del nord-est va provocar valors de temperatura força baixos a tot el país amb glaçades fortes al Pirineu, on es produïren nevades destacades a la cara nord i al sector oriental amb gruixos de fins a 35 cm al Santuari de Núria (1971 m).

A partir de la tarda i vespre del dia 5 es va anar configurant una situació de llevant, més típica de la tardor que no pas de l’hivern, amb precipitació que va anar estenent-se del litoral cap a l’interior. Inicialment va començar nevant durant la Nit de Reis a molts indrets de l’interior de Catalunya per damunt de tant sols 300-400 m. A la meitat est la cota de neu va anar ràpidament pujant durant la matinada del dia 6; al llarg del matí ja només queia aiguaneu a llocs força elevats com el Turó de l’Home (1.705 m) o el Santuari de Núria. Per contra, a la meitat oest del país l’aire fred no es va veure desplaçat pel flux de llevant i va estar nevant amb intensitat al prelitoral de Tarragona i punts de les Terres de Ponent per damunt de tant sols 200-400 m, fet habitual en aquest tipus de situacions durant l’hivern. A la mateixa ciutat de Lleida (221 m) va arribar a fer una petita enfarinada de 2 cm de gruix la matinada del dia 6. Així doncs, van acumular-se el dia 6 fins a 75 cm de neu a Falset (350 m), 20 cm a Prades (950 m) i 12 cm a la Bisbal de Falset (372 m).

Al País Valencià la nevada també va ser important durant els dies 5 i 6, sobretot a l’interior de la província de Castelló per damunt dels 500-600 m, i a les serres de la Vall d’Albaida, la Marina Alta i el Comtat, acumulant-se fins a 50 cm de neu a Vistabella (Alcalatén, 1250 m) i Vilafranca del Maestrat (Alt Maestrat, 1125 m), 30 cm a Morella (Ports, 980 m) i 20 cm a Bocairent (Vall d’Albaida, 680 m).

Els forts aiguats durant el Dia de Reis van ser molt irregulars i concentrats a les serres litorals i prelitorals del nord-est de Catalunya, des de la Selva i el Vallès Oriental fins a l’Empordà. En canvi, a tot el Pirineu occidental i depressió Central hi va ploure poc, com sol passar en les situacions de llevant. Les conques de l’Onyar, sobretot la ciutat de Girona, Daró i Baix Ter varen rebre el gruix dels aiguats, que de cara al vespre van anar perdent intensitat a mesura que es debilitava el flux de llevant a tots els nivells de la troposfera. El dia 7 la pluja va remetre i va quedar restringida al nord-est del país.

Des de les 7 UTC del 6 de gener fins a les 7 UTC del 7 de gener de 1977 (dia pluviomètric), van registrar-se 233,0 mm a Girona, 206,0 mm a Jafre, 194,0 mm al Monestir de Santa Maria de Solius, 191,0 mm al Port de la Selva i 171,0 mm a Montseny – Can Vador.

En el total de l’episodi (des de les 7 UTC del 05/01/1977 fins a les 7 UTC del 08/01/1977) destaquen els següents valors totals de precipitació a Catalunya: 281,4 mm a Girona, 260,0 mm al Port de la Selva, 234,9 mm al Monestir de Santa Maria de Solius, 229,0 mm a Torroella de Montgrí, 219,1 mm al Turó de l’Home, 213,4 mm a Cadaqués i 211,6 mm a Rupit.

A continuació es mostra el llistat dels observatoris on els valors de precipitació van ser superiors als 100 mm durant l’episodi (des de les 07 UTC del 05/01/1977 fins a les 07 UTC del 08/01/1977) a la Xarxa d’Observadors de Catalunya, així com les precipitacions diàries a cadascun d’ells.

FIG02-Taula-PPT-0507GEN1977

Per una altra banda, en el següent llistat es mostren els gruixos màxims de neu que van assolir-se a la Xarxa d’Observadors de Catalunya:

FIG03-Taula-GN-0506GEN1977

Tot seguit es mostren uns mapes aproximats del camp de precipitació total acumulada des de les 7 UTC del 5 fins a les 7 UTC del 8 de gener de 1977 (a tot Catalunya i als sectors nord-est i sud-oest), a partir d’una malla de recent creació d’1 km de resolució espacial de dades observades (calculada tenint en compte l’altitud, latitud, longitud i distància al mar de totes les estacions pluviomètriques disponibles). En aquests mapes es pot apreciar bé com d’irregulars i força locals varen ser els forts aiguats, així com l’efecte d’estar a sobrevent del flux principal de llevant o no. Gran part de la zona litoral i prelitoral va registrar valors abundants de precipitació per damunt dels 80 mm en 3 dies, mentre que al sector nord-oriental del país va ploure poc. A la zona del Baix Aran i a les valls pirinenques de les conques de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana, així com de la comarca del Solsonès, pràcticament no va ploure gens. Els màxims de precipitació, amb valors superiors als 200 mm en tres dies, van situar-se a les conques de l’Onyar, Daró, Baix Ter i cap de Creus, i a les serres del Montseny, Collsacabra i Tivissa.

FIG04-Mapes-PPT_01km-0507GEN1977

  • Anàlisi meteorològica

La situació meteorològica entre el 5 i 7 de gener de 1977 va venir caracteritzada per una important llevantada en superfície amb valors de pressió atmosfèrica molt elevats (superiors als 1022-1028 hPa al nord-est de Catalunya), i en alçada per un destacat flux d’aire càlid i humit d’origen marítim, entre llevant i xaloc. El flux de llevant en superfície va ser condicionat per la presència d’un potent anticicló al sud-oest de les Illes Britàniques (amb valors de pressió superiors al 1036 hPa al seu centre) i una zona de baixa pressió relativa al sud de les Balears (amb valors inferiors al 1018 hPa).

Aquesta situació va provocar forts aiguats principalment a les serres litorals i prelitorals del sector nord-est del país. Quan el flux de llevant es dóna en un context amb valors d’alta pressió, l’aire marítim queda confinat a les capes baixes de la troposfera. Això fa que les petites serres litorals o primers contraforts de les serres prelitorals puguin disparar la convecció per efecte palanca, generant aiguats importants. Aquest tipus de situació sol ser més habitual a la tardor, sobretot durant els mesos d’octubre i novembre, i no és gaire freqüent en ple hivern. El fet que la temperatura de la superfície del mar és molt més baixa que a la tardor, va ser limitant a l’hora que no es registressin valors de precipitació encara molt més elevats dels que es varen mesurar i que podrien haver estat de rècord en 24 hores.

Verticalment la troposfera aquells dies presentava un cert cisallament del vent amb l’altura, ja que a 850 hPa (~ 1.500 m d’altura) el vent era entre llevant i sud-est (aportant aire càlid i humit amb valors de temperatura superiors als 2 °C) i a 500 hPa (~ 5.500 m) era del sud-est, per la presència d’una borrasca en alçada centrada sobre el mar d’Alboran, amb un embossament d’aire fred associat amb valors inferiors als -25 °C. Aquesta configuració va afavorir la convecció amb aiguats significatius.

Cal comentar que el dia previ a l’inici del temporal de llevant (dia 4), gran part de Catalunya estava sota la influència d’una massa d’aire fred continental amb valors de temperatura a 850 hPa inferiors als -5 °C, i de prop de -7 °C al sector nord-occidental del país i depressió Central. Aquest aire fred va fer possible que comencés nevant a molts indrets de l’interior per damunt de 300-400 m la Nit de Reis, però ràpidament aquesta massa freda va anar escalfant-se i restringint-se cap a ponent per l’important flux de xaloc a 850 hPa, que portava aire més càlid del Mediterrani. D’aquesta manera a tota la meitat est del país la cota de neu va pujar sobtadament per damunt dels 1800-1900 m durant la matinada del dia 6, mentre que a les Terres de Ponent i al prelitoral tarragoní es va mantenir entre 200-400 m. Cap al migdia del dia 6 la temperatura a 850 hPa presentava valors superiors als 0-1 °C a gran part de Catalunya i superiors als 2-3 °C cap a la Costa Brava i l’Empordà. Tot i així, a les capes baixes de la troposfera els valors de temperatura van romandre entre 0 i 3 °C a la meitat occidental del país, fent possible la continuació de la nevada a cotes baixes per damunt de 400-500 m. Finalment, la neu va donar pas a la pluja quan ja s’acabava la precipitació.

A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) del 05/01/1977 a les 18 UTC (mapes de l’esquerra) i del 06/01/1977 a les 12 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura, geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura, pressió al nivell del mar i vent en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.

FIG05-Reanalisis-20CRP-0506GEN1977

  • Danys produïts

Els aiguats van produir nombrosos desbordaments de rius, rieres i torrents al sector nord-est de Catalunya. En especial es varen desbordar el Daró, el Riudaura, el Ter, l’Onyar i el Masrocs i les rieres de Gotarra i Benaula (Riudellots de la Selva), Calonge (Sant Antoni de Calonge), Tossa (Tossa de Mar), Trencada (Roses), Romanyac (el Port de la Selva) i sa Rierassa (Cadaqués), entre d’altres, produint inundacions de molts baixos, carrers i danys en comerços.

La majoria dels camps de la plana del Baix Ter i de la conca del Daró varen quedar inundats, així com d’altres zones més interiors de l’Empordà. La zona de la desembocadura del Ter a l’Estartit, força urbanitzada actualment, va quedar negada d’aigua. També es va inundar la vall de la desembocadura del Riudaura a Platja d’Aro, on molts carrers propers al riu van omplir-se d’aigua i sediments.

El desbordament del Daró va negar carrers de la Bisbal d’Empordà i a Gualta el nivell de les aigües va arribar al cim de l’antic pont Verd. El camp de futbol de la Bisbal va quedar força afectat per la inundació, així com algunes naus industrials als afores de la vila.

L’Onyar va experimentar una gran crescuda desbordant-se a Riudellots de la Selva i negant camps de conreu, mentre a Girona va estar a punt de fer-ho. Tot i així, la força de l’Onyar va emportar-se un pontet a la barriada de la Creueta del municipi de Quart.

El desbordament de la riera de Calonge va trencar un altre pont i dos murs de canalització a Sant Antoni de Calonge. Una persona va morir ofegada en ser arrossegat el seu vehicle mentre intentava creuar la riera la matinada del Dia de Reis. Aquest tipus d’accidents, recurrents al nostre país, continuen esdevenint possiblement perquè se sobrevalora la protecció del vehicle i es menysprea la força del cabal d’aigua.

Durant aquells dies Torroella de Montgrí va quedar incomunicada per la inundació de les carreteres que vénen d’Ullà i Serra de Daró. Roses també va quedar pràcticament incomunicada, ja que gran part de les carreteres que l’envolten estaven tallades pels desbordaments de diversos recs. Per una altra banda, les inundacions de l’Empordà van provocar la caiguda d’algunes torretes de subministrament elèctric amb els conseqüents talls de llum a diversos municipis durant més de dos dies.

Vivim en un país d’extrems, on les llargues ratxes seques es combinen amb episodis notables de precipitació. Després de l’Aiguat de Reis, possiblement més d’un haurà demanat a Ses Majestats els Reis d’Orient el difícil repte que la pluja caigui amb seny. Esperem que la propera vegada que vulguin regalar-nos aigua no la deixin anar de manera tan intensa com el 6 de gener de 1977.

  • Referències i enllaços d’interès

– Méteo l’Estartit: Aiguat de Reis de 1977. Fenòmens destacats. (Breu explicació de l’episodi amb força fotografies dels efectes de les inundacions a l’Estartit i Torroella de Montgrí, al portal d’internet de l’observador meteorològic Josep Pascual Massagué de l’Estartit, on hi ha informació meteorològica i climàtica de l’Estartit i Torroella de Montgrí).