Tag Archives: inundacions

20 anys de l’Aiguat de Sant Tomàs

El 10 d’octubre de 1994, ara fa vint anys, va tenir lloc un episodi de pluja torrencial que va provocar importants riuades i inundacions a bona part de Catalunya, sobretot al prelitoral. Les zones més afectades van ser les conques del Baix Ebre, Siurana, Ondara, Francolí, Gaià, Foix, Anoia, Baix Llobregat, Besòs, Tordera, Daró, Llémena, Fluvià i Cap de Creus. En elles es van produir danys econòmics valorats en més 15.000 milions de pessetes (90 milions d’euros) i, el que és més important, deu víctimes mortals. Aquest episodi es coneix amb el nom popular de l”Aiguat de Sant Tomàs, ja que el 10 d’octubre és el dia de Sant Tomàs de Vilanova.

El Francolí completament desbordat al passar per Montblanc el 10 d’octubre de 1994 (Font: Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà).

Desembocadura del Francolí al Port de Tarragona el 10 d’octubre de 1994 (Font: Generalitat de Catalunya).

  • Descripció general

A mig matí del 9 d’octubre de 1994 va començar a ploure a les comarques més meridionals de Catalunya. Cap a la tarda la pluja ja queia de forma moderada a pràcticament tot el territori, afectant principalment a la zona prelitoral. Durant la matinada del dia 10 la precipitació va intensificar-se notablement, deixant registres de més de 200 mm en poques hores a les muntanyes de Prades i el Montsant. La pluja torrencial va continuar al llarg de tot el matí a les comarques tarragonines estenent-se cap a les barcelonines. Al nord-est del país la precipitació no va intensificar-se fins a la tarda del dia 10, moment en què va començar a remetre a la meitat sud (excepte al massís del Port on va continuar plovent). Els aiguats van continuar gran part del dia 11, però ja només a les comarques gironines, sent especialment intensos al Baix Empordà.

Els registres de precipitació van ser especialment extraordinaris a les muntanyes de Prades i el Montsant. També va ploure molt a les muntanyes de l’Alt Penedès, serra d’Ancosa, Sant Llorenç del Munt i Mare de Déu del Mont, així com a la conca del Llémena, l’Empordà i el Cap de Creus. Des de la tarda/nit del dia 9 d’octubre fins al vespre del dia 11 es van acumular 424,4 mm a Alforja; 406,5 mm a Cornudella de Montsant; 381,0 mm a Torroella de Montgrí i 376,5 mm a Mas de Barberans. És molt possible que a la Mussara se superessin els 500 mm durant aquest episodi. S’ha de destacar que la gran majoria d’aquesta pluja va caure en unes 34 hores, tot i que més de la meitat de la precipitació total de l’episodi es va concentrar en poc més de dues hores. Aquestes dades donen compte del caràcter torrencial de l’Aiguat de Sant Tomàs.

La precipitació caiguda a Catalunya durant aquest episodi va ser molt irregular, amb valors acumulats molt diferents en observatoris força propers entre ells. Per exemple de les 07 UTC del dia 9 fins a les 07 UTC del dia 10 es van registrar 250,0 mm a Alforja mentre a Riudoms, a uns 12 km en línia recta, la quantitat de pluja va ser inapreciable. O bé, de les 07 UTC del dia 10 fins a les 07 UTC del dia 11 van caure 218,0 mm a l’Aeròdrom de Sabadell mentre a Rubí, a uns 9 km en línia recta, van caure 71,5 mm.

Llegir més…

140 anys de l’Aiguat de Santa Tecla

Avui fa 140 anys del catastròfic aiguat, conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Santa Tecla o Rovinada de Santa Tecla, que va afectar gairebé tot Catalunya provocant el desbordament violent de nombrosos rius i rieres de la meitat sud del país la matinada del 23 de setembre de 1874 (dia de Santa Tecla). Les zones més afectades van ser les conques del Francolí, Gaià, Ondara, Sió, Corb, Siurana, Montsant i Anoia. Les riuades van provocar la mort d’unes 575 persones, moltes de les quals es trobaven dormint a les seves llars.

Imatge de la marca del nivell que va assolir l”aigua en l”Aiguat de Santa Tecla a Conesa (Conca de Barberà). Font: Viquipèdia.

  • Descripció general

El intensos aiguats van caure concentrats en un interval d’aproximadament cinc hores, entre la una i les sis de la matinada del 23 de setembre de 1874. Van ser conseqüència d’una destacable activitat tempestuosa acompanyada de forts vents de xaloc i migjorn que va afectar principalment la meitat sud de Catalunya. Malauradament, els registres instrumentals de precipitació diària d’aquesta època gairebé són inexistents a Catalunya. Només se sap que a la ciutat de Barcelona van caure 63 mm durant la matinada del 23 de setembre, mesurats pel Dr. Joan Ramon Campaner amb el pluviòmetre al terrat de la Reial Acadèmia de Medicina del carrer del Carme 47.

Els màxims de precipitació es van produir a les muntanyes de Prades, les serres de Llaberia i Montsant, i les serres de la Conca de Barberà i Alta Segarra, on es troben les capçaleres dels principals rius i rieres que van desbordar-se violentament. Segons un estudi de reconstrucció hidrològica de l’episodi (Barriendos et al., 2013) portat a terme dins del projecte de recerca “Reconstrucció i classificació multivariable dels flash floods més destacats al NE d’Espanya en els darrers 500 anys per a la millora de la seva predicció” (Ministeri d’Economia i Coneixement, CGL2012-35071), durant aquella matinada s’estima que van caure al voltant de 150 mm a Tàrrega.

Llegir més…