Tag Archives: inundacions

100 anys de l’Aiguat de Sant Miquel

 

Aquest cap de setmana es compleixen 100 anys del catastròfic aiguat, conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Miquel, que va afectar gairebé a tot Catalunya provocant el desbordament de nombrosos rius i rieres del sector nord-est del país del 28 al 29 de setembre de 1913. Les zones més afectades van ser el Baix Llobregat, l’Empordà i el Penedès.

Els màxims de precipitació es van produir el dia 28 al Baix Llobregat amb 262,0 mm a St. Feliu del Llobregat i 153,8 mm a Esplugues de Llobregat, i a l’Alt Penedès amb 105,5 mm al Pantà de Foix. El dia 29 els valors màxims van tenir lloc al Baix Empordà amb 192,3 mm a Lladó, 181,0 mm a Peralada i 150,6 mm a Empúries. En tot l’episodi meteorològic destaquen els 262,0 mm de St. Feliu de Llobregat i els 202,6 mm de Lladó. A continuació es mostra el llistat dels observatoris on les precipitacions van ser superiors als 100 mm durant l’episodi (des de les 08 UTC del 28/09/1913 fins a les 08 UTC del 30/09/1913) a la xarxa d’observadors de Catalunya, així com les precipitacions diàries a cadascun d’ells:

Durant aquells dies tingué lloc un marcat flux en superfície, entre llevant i sud-est, impulsat per una profunda borrasca que es trobava sobre Galícia i que tenia un nucli secundari a les costes d’Algèria. A més, en altura existia un important cisallament del vent: sud-oest a 500 hPa, sud a 850 hPa i sud-est en superfície. En general, aquesta configuració sol ser potencialment molt inestable i comporta l’advecció d’aire càlid i molt humit a Catalunya que afavoreix el desenvolupament d’importants tempestes amb aiguats al litoral i prelitoral, tal i com va succeir entre el 28 i 29 de setembre de 1913. A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP del 28/09/1913 a les 12 UTC (mapes de l’esquerra) i 29/09/1913 a les 00 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura i geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals) d’una banda i de l’altra els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors).

Degut a la gran quantitat de precipitació caiguda es van desbordar el Foix, l’Anoia, el Cardener, el Llobregat, el Ripoll, el Congost, el Besòs, la Muga, el Manol, el Llobregat d’Empordà i nombroses rieres del Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i l’Empordà, produint danys importants en molts indrets. En relació als danys cal destacar el violent desbordament de la Riera de la Salut a St. Feliu de Llobregat que va trencar els murs del cementiri municipal arrossegant molts taüts cap al Riu Llobregat. Al Vendrell, el Torrent del Lluc s’emportà el pont del ferrocarril i a Cubelles el Foix va destruir un altre pont. Finalment, a l’Empordà tots els ponts de la carretera de Roses a Vilajuïga es van col·lapsar pels importants desbordament de les diverses rieres que creuen aquella carretera.

Les conseqüències d’aquest aiguat van ser ben visibles durant molt de temps, deixant una empremta molt important en la memòria dels habitants de totes les comarques afectades.

50 anys dels catastròfics aiguats del 25 de setembre de 1962 a Catalunya

Enguany s’han complit 50 anys dels aiguats durant el vespre-nit del 25 de setembre de 1962, els quals van provocar a Catalunya una de les majors catàstrofes hidrològiques que ha patit el nostre país amb la mort d’un miler de persones. Per aquest motiu el Servei Meteorològic de Catalunya ha recopilat i ordenat informació de diverses fonts per a recordar aquest episodi, la qual es presenta a continuació.

La situació meteorològica es va caracteritzar en superfície per una advecció d”aire càlid molt humit de la Mediterrània que va permetre una acumulació molt important de vapor d”aigua i d”inestabilitat potencial a les capes baixes de la troposfera, a la qual s’hi va ajuntar l”arribada d”aire humit i relativament fred en capes mitjanes i altes de la troposfera pel pas d’un tàlveg sobre la Península Ibèrica. Tots aquests factors van causar la formació d’importants tempestes, organitzades probablement en un sistema convectiu de mesoescala que va afectar durant unes quatre hores (entre les 19:30 i les 23:30 del dia 25, hora oficial) principalment el nord del Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Baix Maresme (més info: article1, article2, article3).

Es van registrar 212 mm en menys de 3 h, amb una intensitat màxima de 6 mm/min a Sabadell. El màxim de precipitació enregistrat va ser de 250 mm a Martorelles. Aquests valors de precipitació tenen un període de retorn superior als 100 anys per alguns punts de la zona afectadasegons l’estudi realitzat a l’any 2005 per l’SMC “Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn”. Aquest episodi va tenir lloc després d”una llarga sequera, ja que feia uns 4 mesos que gairebé no hi plovia. Els aiguats van produir el creixement sobtat de diverses rieres i rius afluents del Llobregat i del Besòs (principalment la Riera de les Arenes i el Riu Ripoll). El barri de les Arenes a Terrassa, l”Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Al llarg del dia 25 de setembre les precipitacions van arribar a Catalunya, amb plugims febles que van començar pel sud i que s”anaren intensificant mentre es desplaçaven cap al nord.Sobre les sis de la tarda (hora oficial) les pluges es van fer més intenses, tot i que havia estat plovent durant tot el dia de forma feble i dispersa a gran part del país. Entre les deu i les onze de la nit les tempestes van descarregar amb una intensitat molt elevada, causant les grans crescudes i desbordaments de rius i rieres de les conques del Besòs i del Llobregat.

A continuació es presenta un llistat dels valors acumulats de precipitació des de les 07 UTC del dia 25 a les 07 UTC del dia 26 de setembre de 1962 a les estacions pluviomètriques de la xarxa d’observadors de l’AEMET (en aquella època,Servicio Meteorológico Nacional) per sobre dels 100 mm. Els màxims de precipitació van correspondre a Martorelles amb 250 mm, Corbera de Llobregat amb 240 mm i a Terrassa amb 223 mm.

Llegir més…