Tag Archives: neu

Sobreestimació de la precipitació per part del radar en casos de nevades a cotes baixes a la costa

Durant els passats dies 4 i 5 de febrer, durant la nevada que va afectar especialment la meitat sud i part de la depressió central del territori, es va donar un fenomen que és poc comú a Catalunya: la localització de la isoterma de zero graus (el nivell al qual la temperatura de l’aire es troba a 0 °C) a una altitud molt baixa, per sota dels 1000 m, i a prop de la costa.

Aquest fet va tenir una influència molt gran en l’estimació de la precipitació que es fa al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a partir de les dades de la Xarxa de Radars (XRAD). En concret, es va produir una sobreestimació de la precipitació, mostrada molt clarament al producte que apareix a la pàgina web de l’SMC. Tot i que a vegades es pot donar aquest efecte, el fet que la zona on la sobreestimació fos principalment a la costa central (figura 1), de força extensió i durant algunes hores, combinat amb un episodi de gran repercussió mediàtica, va fer que el nombre d’observadors fos molt elevat. I la majoria es preguntaven el mateix: per què si el radar deia que estava caient un gran ruixat només queia precipitació feble?

 

figura01

Figura 1: el que veia l'estimació de pluja radar a la web el dia 5 de febrer a les 4:48 hora UTC

L’explicació és la següent: quan la precipitació al nivell que la detecta un radar (un o dos quilòmetres, depenent de la distància de la precipitació al sistema d’observació) és una barreja de precipitació líquida i sòlida (el més comú és tenir només un dels dos estats), es produeix l’efecte de la banda brillant. Aquest efecte fa que el senyal s’incrementi i els algorismes de correcció no poden detectar aquesta barreja d’estats. Per aquest motiu, les intensitats de precipitació que retorna el producte d’estimació es mostren amb valors més elevats (colors grocs i vermellosos) del que realment són.

Habitualment, la isoterma de zero graus es troba més amunt (tot i que alguns cops es pot trobar encara més baixa que durant el passat episodi) i aquest problema no es produeix en els casos de precipitació estratiforme (és a dir, associada a sistemes frontals i amb poc desenvolupament vertical), però en aquesta ocasió els algorismes detectaren un valor màxim al perfil vertical de reflectivitat a nivells baixos, que confongueren amb el comportament teòric de la pluja convectiva (associada a forts desenvolupaments verticals, propis d’episodis de tempestes). A la figura 2 es mostren els perfils verticals d’aquests tipus de precipitació.

figura02a figura02b
Figura 2: perfils teòrics de la banda brillant a pluja estratiforme, amb la isozero situada a un nivell de 3 km d'altura (esquerra) i de pluja convectiva (dreta). Font: Centre de Recerca Aplicada HIdro-Meteorològica

Llegir més…

70 anys de la Nevada Grossa i els aiguats catastròfics de febrer de 1944

Aquesta propera setmana es compleixen 70 anys de la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944, la més important de tot el segle XX a les Terres de Ponent i prelitoral tarragoní. En canvi, a la meitat est de Catalunya, tot i que va començar nevant, els intensos aiguats van ser els protagonistes provocant importants desbordaments de molts rius i rieres amb danys molt greus. Molt poques vegades a l’hivern esdevé alhora un gran temporal de neu a cotes baixes i pluja general a Catalunya amb la magnitud i extensió que va tenir l’episodi d’aquell febrer de 1944.

Llegir més…