Tag Archives: observacions

Sobreestimació de la precipitació per part del radar en casos de nevades a cotes baixes a la costa

Durant els passats dies 4 i 5 de febrer, durant la nevada que va afectar especialment la meitat sud i part de la depressió central del territori, es va donar un fenomen que és poc comú a Catalunya: la localització de la isoterma de zero graus (el nivell al qual la temperatura de l’aire es troba a 0 °C) a una altitud molt baixa, per sota dels 1000 m, i a prop de la costa.

Aquest fet va tenir una influència molt gran en l’estimació de la precipitació que es fa al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a partir de les dades de la Xarxa de Radars (XRAD). En concret, es va produir una sobreestimació de la precipitació, mostrada molt clarament al producte que apareix a la pàgina web de l’SMC. Tot i que a vegades es pot donar aquest efecte, el fet que la zona on la sobreestimació fos principalment a la costa central (figura 1), de força extensió i durant algunes hores, combinat amb un episodi de gran repercussió mediàtica, va fer que el nombre d’observadors fos molt elevat. I la majoria es preguntaven el mateix: per què si el radar deia que estava caient un gran ruixat només queia precipitació feble?

 

figura01

Figura 1: el que veia l'estimació de pluja radar a la web el dia 5 de febrer a les 4:48 hora UTC

L’explicació és la següent: quan la precipitació al nivell que la detecta un radar (un o dos quilòmetres, depenent de la distància de la precipitació al sistema d’observació) és una barreja de precipitació líquida i sòlida (el més comú és tenir només un dels dos estats), es produeix l’efecte de la banda brillant. Aquest efecte fa que el senyal s’incrementi i els algorismes de correcció no poden detectar aquesta barreja d’estats. Per aquest motiu, les intensitats de precipitació que retorna el producte d’estimació es mostren amb valors més elevats (colors grocs i vermellosos) del que realment són.

Habitualment, la isoterma de zero graus es troba més amunt (tot i que alguns cops es pot trobar encara més baixa que durant el passat episodi) i aquest problema no es produeix en els casos de precipitació estratiforme (és a dir, associada a sistemes frontals i amb poc desenvolupament vertical), però en aquesta ocasió els algorismes detectaren un valor màxim al perfil vertical de reflectivitat a nivells baixos, que confongueren amb el comportament teòric de la pluja convectiva (associada a forts desenvolupaments verticals, propis d’episodis de tempestes). A la figura 2 es mostren els perfils verticals d’aquests tipus de precipitació.

figura02a figura02b
Figura 2: perfils teòrics de la banda brillant a pluja estratiforme, amb la isozero situada a un nivell de 3 km d'altura (esquerra) i de pluja convectiva (dreta). Font: Centre de Recerca Aplicada HIdro-Meteorològica

Llegir més…

La premsa històrica com a eina de recopilació d’informació meteorològica i climàtica. El cas de la ciutat de Tarragona

Per a la reconstrucció del clima,  s’utilitzen tot tipus de fonts de dades. Entre elles, la premsa històrica sol aportar informació addicional a les fonts tradicionals, és a dir, les procedents dels registres de serveis meteorològics o observatoris privats, i millorar el coneixement de la dinàmica del clima d’un determinat indret.

Des del Servei Meteorològic de Catalunya i per a la ciutat de Tarragona s’han recuperat nombroses variables meteorològiques de diferents dies en què no es disposava de dades. El buidatge de dades dels arxius és una feina feixuga, ja que les dades es troben disperses en fons molt variats.

El procés de rescat de dades comença primer amb la localització de les dades dels diferents diaris. Un cop localitzades les dades, es digitalitzen les observacions manualment. D’aquesta manera se n’assegura la preservació i es facilita l’anàlisi posterior.

En el cas de Tarragona el rescat de les observacions històriques comença l’any 1809 (Figura 1) fins al 1944 enllaçant amb la sèrie de dades ja existent en l’actualitat.

 

Figura 1. Observacions meteorològiques publicades al Diario de Tarragona l’any 1809.

 

Segons el període, les variables que es mesuraven eren diferents, així per exemple, a principis de segle XIX, es mesuraven al matí, migdia i vespre, la temperatura, la pressió atmosfèrica, la direcció del vent i l’estat del cel (Figura 1).

Llegir més…