Tag Archives: onada de calor

140 anys de la Gran Calorada de juliol de 1876

Aquesta setmana es compleixen 140 anys de la Gran Calorada de juliol de 1876. Va ser l’onada de calor més important de tot el segle XIX a tota la península Ibèrica i gran part d’Europa, amb la particularitat que va tenir lloc en un context fred, a les acaballes de la Petita Edat del Gel. Posteriors onades de calor ocorregudes al llarg del segle XX i principis del present segle han superat els valors màxims assolits aleshores.

Descripció de l’episodi

L’onada de calor va començar pel sud de la península Ibèrica cap al 25 de juliol, arribant al seu punt àlgid entre el 28 i el 31 de juliol i s’allargà fins al 7 d’agost, sobretot per la part sud i central de la Península. Va estar caracteritzada per una situació de gran estabilitat atmosfèrica (que va permetre una elevada insolació) i vent en calma, fent que la temperatura màxima es disparés als llocs més càlids de la Península i l’interior del país. A la costa mediterrània el màxim va tenir lloc després d’un o dos dies de ponent abrasador.

El 28 de juliol de 1876 van registrar-se 40,0 °C a Tortosa. Tot i que pot semblar una temperatura gens excepcional, no és un valor que s’assoleixi cada estiu a Catalunya (actualment a dos de cada tres estius es registra en algun punt del país i en dies aïllats un valor superior o igual als 40 °C), i menys en el context del segle XIX.

Cal esmentar que l’any 1876 només es feien observacions de manera oficial a la ciutat de Barcelona (on es van assolir 36,2 °C el 28 de juliol de 1876) fet que dificulta trobar registres previs de 40 °C. De manera particular, només en algunes ciutats importants del país es feien mesures instrumentals a títol particular a càrrec d’alguns òptics, metges o a la seu d’algun diari, com Tortosa, Reus, Girona o Tarragona, entre d’altres. Així doncs, s’ha fet una cerca en diferents arxius de premsa històrica digitalitzada de l’època de Catalunya i de l’estat espanyol (Premsa Digitalitzada de la Xarxa Arxius Comarcals de Catalunya, Hemeroteca Digital de l’Ajuntament de Tarragona, Hemeroteca Digital de l’Ajuntament de Girona, Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España) per a trobar alguns valors de referència més. Tan sols s’han considerat els valors coherents amb la situació sinòptica de la calorada de juliol de 1876 i congruents amb els assolits en posteriors onades de calor succeïdes per a les quals es té una cobertura territorial de dades molt més àmplia.

A continuació es mostra un llistat de la temperatura màxima assolida durant el mes de juliol de 1876 a diferents punts de Catalunya (en són poquets), així com altres valors de la resta de la península Ibèrica i del sud de França. S’ha de comentar que en la majoria d’estacions meteorològiques oficials d’aquella època els termòmetres de màxima i mínima es trobaven dins d’un abric meteorològic obert del tipus Montsouris, diferent de l’estàndard actual tancat del tipus Stevenson. Tot i que els abrics oberts permeten la ventilació dels termòmetres continguts dins d’ells, no els protegeixen de la radiació solar reflectida pel terra. Aquest fet provoca un sobreescalfament de l’aire dins de l’abric, i per tant, l’enregistrament de valors màxims de temperatura més elevats que els reals.

Segons un estudi elaborat per Brunet et al. (2004), als observatoris meteorològics de Múrcia i la Corunya durant la primavera i l’estiu del 2003, es va veure que aquests abrics meteorològics produeixen una sobreestimació dels valors màxims de temperatura en els mesos de màxima insolació propers als 2 °C.

Per aquest motiu, a la gran majoria de valors màxims instrumentals assolits a la península Ibèrica l’any 1876 i que es presenten en la següent taula, s’hi ha aplicat una reducció de 2 °C. Així, els valors de temperatura recopilats són comparables amb les dades que aproximadament des del primer terç del segle XX s’està mesurant amb els abrics meteorològics estàndards del tipus Stevenson a tota la península Ibèrica.

Llegir més…

20 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994

Aquesta setmana es compleixen 20 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994 i els devastadors incendis forestals de la Catalunya Central, que van afectar principalment al Bages i Berguedà, cremant gairebé 55.000 ha. Va ser l’onada de calor més important de la dècada dels anys 90 del segle XX i la més important des de la Gran Calorada de juliol de 1982.

Imatge d’un dels incendis produïts al Berguedà a principis de juliol de 1994 prop de Berga. La magnitud d’aquest incendi va provocar la formació d’un pirocúmul, tal i com es pot veure a l’esquerra de la fotografia. Imatge procedent de l’Arxiu Luigi Berga i autor Climent Escobet i Farguell.

L’onada de calor va començar els últims dies del mes de juny, arribant al seu punt àlgid entre el 3 i el 5 de juliol. Va afectar a tot Catalunya, però va ser especialment intensa a les Terres de Ponent, la Catalunya Central, la zona prelitoral i les valls prepirinenques del Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En aquestes zones els termòmetres es van disparar per damunt dels 40 °C, valor poc freqüent a Catalunya i al qual no s’hi arriba cada estiu. El 4 de juliol de 1994 van registrar-se 43,0 °C a Montblanc i Esparreguera, i 42,5 °C a Manresa i Piera. Fins i tot a zones elevades del Pirineu les temperatures van assolir valors molt alts, com els 25 °C de l’1 de juliol a la cota 2.041 m de l’Estació d’esquí de Boí-Taüll.

Una nova calorada menys intensa que la primera va tornar a afectar a tot Catalunya a mitjans de mes amb màximes un altre cop de 40 °C als punts més càlids del país, però afectant especialment aquesta vegada a les comarques del nord-est i de la costa Central, on les brises marines havien frenat la temperatura durant la primera calorada del mes. En aquests indrets es va assolir, aleshores, la temperatura màxima absoluta d’aquell mes.