Tag Archives: onada de fred

60 anys de la Gran Fredorada de febrer de 1956

Aquest mes es compleixen 60 anys de l’onada de fred més intensa de tot el segle XX i la més forta des del gener de 1891 a Catalunya i a la península Ibèrica. La Gran Fredorada de febrer de 1956 va ser provocada per tres onades de fred seguides que van succeir entre els dies 1 i 22.

A l’Estany Gento (Pallars Jussà, 2.142 m), a l’inici de la fredorada, van registrar-se -32 °C el 2 i 3 de febrer de 1956, temperatura que representa el rècord absolut mínim mesurat en un observatori oficial de tota la península Ibèrica des que hi ha registres instrumentals. Moltes de les temperatures mínimes assolides durant aquesta fredorada no han estat superades des de llavors.

Imatge de l’arc de pedra del Portitxol d’Empúries (Alt Empordà) cobert d’estalactites de gel al febrer de 1956. Foto de Joan Lassús (Arxiu Històric Municipal de l’Escala).

Llegir més…

125 anys de la Gran Fredorada de gener de 1891

Fa 125 anys, entre el 6 i 21 de gener, es va produir la Gran Fredorada de 1891, l’onada de fred més important a Catalunya dels últims 140 anys (des que hi ha registres instrumentals a diferents punts del país). Es va produir a les acaballes del període climàtic fred conegut com la Petita Edat del Gel i va ser l’última vegada que es va glaçar l’Ebre en el seu curs baix. A la ciutat de Barcelona es va registrar una temperatura mínima de -9,6 °C el 18/01/1891, a l’observatori meteorològic situat a la seu de la Universitat de Barcelona (plaça de la Universitat); a Tortosa s’arribà a -9,5 °C i a Puigcerdà s’assoliren -22,0 °C. En els últims 125 anys no hi hagut cap onada de fred que hagi superat aquests valors tant a Barcelona com a Tortosa i Puigcerdà.

FIG01-Riu-Ebre-gelat-GEN1891-Bonaventura_Masdeu
Imatge del riu Ebre pràcticament congelat, de banda a banda, al seu pas per Tortosa el 18/01/1891 (Foto de Bonaventura Masdeu). Aquell dia s’assolí una mínima de -9,5 °C a Tortosa.

Descripció general

Aquesta onada de fred va tenir lloc durant un dels hiverns més rigorosos i persistents dels últims 185 anys a la península Ibèrica, amb onades de fred molt intenses, que també es presentaren fora de la temporada estricta d’hivern.

Des de mitjans d’octubre de 1890 fins a la primavera de 1891, un règim pràcticament constant de vents del nord-est va provocar l’arribada gairebé contínua de masses d’aire molt fred i sec a la península Ibèrica, produint un temps gèlid i precipitacions escasses, excepte en alguna zona del nord com a les costes cantàbriques. L’ambient hivernal va romandre durant gairebé cinc mesos seguits i la successió d’onades de fred continental va deixar mínimes absolutes a la zona mediterrània que encara no han estat superades per cap gran fredorada posterior, com serien les de febrer de 1956, o els geners de 1971 o 1985.

Llegir més…