Tag Archives: temps

Fenòmens de “temps sever” a Catalunya: cap a una base de dades històrica d’episodis

Els fenòmens meteorològics que denominem de temps sever (de l’anglès “severe weather”) són aquells que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones. En tractar-se d’un terme que pot incloure diversos fenòmens amb diferent grau d’afectació, s’han definit una sèrie de llindars per poder-lo quantificar. Així, i seguint les pautes del National Weather Service (http://www.weather.gov/), el temps sever al qual ens referirem a continuació correspon a pedra de diàmetre superior a 2 cm, o a ratxes de vent superiors a uns 25 m/s (encara que a altres regions, aquests llindars poden ser diferents– vegeu, per exemple: http://www.nws.noaa.gov/os/severeweather/). El vent es pot donar en forma de tornado (rotacional) o bé en una direcció concreta (generalment, en forma del que coneixem com a esclafit-http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/esclafit). Si bé hi ha altres fenòmens associats a les tempestes severes, com ara llamps o pluges d’elevada intensitat, aquestes manifestacions no es consideren com a indicadors de la “severitat” de la tempesta. Tanmateix, la presència i detecció de determinats patrons associats a aquests últims fenòmens són fonamentals per a la diagnosi i predicció a curt termini de la possible severitat de la tempesta.

Com es pot comprovar a diferents bases de dades consultables per internet (http://sinobas.aemet.es/ o http://www.eswd.eu/), el nombre d’episodis de temps sever observats a Catalunya en els darrers anys (aproximadament, des de 2001) és força elevat. A la figura 1 es mostra un recull global de totes aquestes observacions, que s’han incorporat a una primera base de dades preliminar. Cal dir, però, que tot i la utilitat d’ambdues bases de dades, com que es centren únicament en les observacions de la població autòctona, aquestes tenen dos punts febles (Smith et al., 2012): són sensibles a la densitat de població i a l’hora del dia en què es produeixen. Així, les àrees rurals o de muntanya presenten menys registres (i amb un menor número de proves documentals, com fotografies o vídeos) i per altra banda hi ha menys registres a hores “intempestives”, perquè durant la matinada la probabilitat d’observació d’aquests fenòmens decreix notablement. Finalment, cal fer esment de l’exactitud de les dades registrades. Les coordenades i les hores no són sempre exactes (fet que, com es veurà més endavant, és molt important), ja que no sempre l’observador es troba a prop del fenomen; el registre es guarda força temps a posteriori -motiu pel qual algun dels camps no queda ben definit- o hi ha errades en la introducció dels mateixos camps.

La Fig.1 presenta la distribució de casos de temps sever a Catalunya, i si bé mostra una sèrie de patrons coneguts, això no treu que sigui d’interès visualitzar-los: la gran quantitat d’episodis de pedregades que s’enregistren a la Plana de Lleida; el gran nombre de casos de vents convectius forts a les zones litorals de Tarragona i Barcelona; i, finalment, una densitat moderada de casos al prelitoral sud i a la Plana de Vic, però en ambdós casos, repartits en situacions de pedra i vent. Totes les zones esmentades anteriorment tenen densitats de poblacions més o menys elevades (o suficients per a poder detectar els fenòmens). La primera pregunta que cal fer-se és si aquesta situació és real (és a dir, tots els fenòmens severs es donen a les zones indicades), o bé es troba esbiaixada per aquesta densitat de població. La segona és si resulta possible crear una base de dades completa, amb el mínim d’errors possibles, i que es vagi actualitzant de manera automàtica quan un cas d’aquests es produeixi.

fig1
Figura 1: distribució de casos de temps sever a Catalunya, en base d’informació disponible a Internet, per al període 2001-2015

Llegir més…

Principals trets climàtics del 27 de setembre

  • L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades diàries de temperatura i precipitació a una trentena d’observatoris catalans, pel període de referència 1981-2010.
  • El percentatge de dies amb precipitació en un 27 de setembre oscil·la entre el 10% i el 24%, essent l’àmbit pirinenc i de les Terres de l’Ebre els que presenten valors més elevats.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha analitzat els principals trets climàtics que caracteritzen el 27 de setembre (27S), data de les eleccions al Parlament de Catalunya.

L’estudi es basa en els valors diaris de temperatura màxima, temperatura mínima i precipitació registrats a trenta-una sèries climàtiques catalanes i dins del darrer trentenni de referència, 1981-2010. En climatologia s’estipula en trenta anys el període mínim per a tenir una bona representativitat climàtica d’un indret.

Temperatura

La temperatura mitjana d’un 27S típic oscil·la entre els 20 ºC i els 21 ºC a les comarques meridionals i del litoral, i entre els 13 ºC i els 15 ºC a les valls del Pirineu i Prepirineu. La mitjana de la temperatura màxima presenta una distribució similar: els 25 ºC i 27 ºC  són habituals al sud i al pre-litoral, mentre que al Pirineu, façana litoral i algunes conques interiors s’assoleixen temperatures inferiors, de 20 ºC a 23 ºC. Pel que fa a la mitjana de la temperatura mínima, novament és l’àrea pirinenca i prepirinenca la que assoleix habitualment temperatures inferiors als 10 ºC, mentre que a la costa i el pre-litoral oscil·la al voltant dels 13 a 16ºC.

Dins del trentenni 1981-2010, majoritàriament l’any 1988 va assolir les temperatures més elevades en un 27S, amb una màxima que va superar els 30 ºC a diversos indrets. Per contra l’any 1995, fou el més fred amb temperatures mínimes inferiors als 5ºC al Pirineu i a les valls de l’interior. Per a més detalls, consulteu la taula següent.

Sèrie TMm (°C) TXm (°C) TXx (°C) ANY TXx TNm (°C) TNn (°C) ANY TNn
A. Girona-C. Brava 17.9 24.4 27.8 1988 11.5 5.8 1995
Arenys de Mar 19.6 23.3 27.0 2009 16.0 11.6 1995
Barcelona – Aeroport 20.1 24.4 27.3 1998 15.8 11.6 1991
Barcelona – Fabra 16.9 22.8 27.2 1987 14.8 9.0 1993
El Pont de Suert 13.1 21.1 27.2 1988 4.9 -2.9 1984
El Vendrell 19.3 24.8 28.5 1987 13.8 8.0 1995
Figueres-Cabanes 18.1 24.5 34.1 1983 11.6 5.3 1981
Flix-Vinebre 18.9 26.3 32.9 1996 11.6 6.3 1995
Girona 17.6 25.1 30.0 1988 10.1 4.1 1995
Granollers 19.6 25.1 29.2 2002 14.0 10.5 1995
Igualada 18.2 24.5 32.8 1983 11.9 7.0 2010
L’Estartit 18.8 22.6 26.8 1989 15.0 9.4 1995
Lleida 18.1 24.7 29.8 1988 11.5 5.1 1995
Malla 14.9 22.4 28.0 1988 7.4 1.5 1995
Manresa 17.6 24.1 29.5 1987 11.1 5.5 1995
Moià 15.5 20.7 27.4 1988 10.4 5.8 2007
Montblanc 18.2 24.2 29.0 1990 12.2 7.0 1984
Oliana 15.7 23.0 30.2 1988 8.5 1.6 2010
Olot 16.3 23.8 30.0 1988 8.8 5.0 1995
Reus 19.1 24.4 28.0 1987 13.7 7.2 2010
Ripoll 15.3 22.6 30.0 1988 8.0 0.0 2007
Roquetes-Ob. Ebre 20.9 26.7 31.9 1987 15.1 10.3 1981
Tàrrega 17.4 23.2 28.8 1988 11.6 5.5 1995
Terrassa 18.6 23.6 26.6 1988 13.5 9.4 1995
Tivissa 18.0 23.9 28.6 1988 12.2 6.7 1995
Tremp 16.2 23.7 30.3 1988 8.6 1.1 1984
Valls 18.2 24.1 27.2 1987 12.4 7.7 2002
Vic 16.0 22.6 28.1 1988 9.4 4.0 1995
Vielha 12.8 19.1 25.3 1988 6.5 -0.4 2010
Vilafranca del Penedès 18.1 23.9 28.5 1987 12.3 8.0 1995
Vilalba dels Arcs 19.1 24.9 31.0 1988 13.3 8.0 2010

Llegir més…