Tag Archives: vent fort

130 anys de la Gran Nevada de febrer de 1887

Aquest passat cap de setmana va fer 130 anys del temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Aquest temporal de neu va ser el més important a la zona litoral i prelitoral de Catalunya de tot el segle XIX, i només comparable a la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944 a les Terres de Ponent, a la Gran Nevada del 24-26 de gener de 1947 a la Costa Brava o la del 25-26 de desembre de 1962 a la costa Central.

Les nevades van afectar principalment les comarques litorals i prelitorals del país, amb gruixos de neu superiors als 50 cm fins i tot a la mateixa línia de la costa, especialment a l’Empordà. A les muntanyes de Prades i massís de les Salines els gruixos de neu van superar els 100 cm.

El fort vent que va acompanyar la nevada va fer molt difícil mesurar el gruix real a causa de les congestes de neu que van formar-se de 80 a 160 cm a molts indrets. També, va complicar la mesura de la precipitació líquida equivalent, ja que una part important de la neu caiguda no va romandre en els pocs pluviòmetres que hi havia aleshores.

Imatge de la plaça del Duc de Medinacelli de Barcelona (Fotogravat de l’11 de febrer de 1887 realitzat pels Srs. Miquel Joarizti i Heribert Mariezcurrena Corrons / Font: Setmanari barceloní La Ilustración – Revista Hispano-Americana, núm. 329 del 20 de febrer de 1887. ARCA-Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

Imatge del pati de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

Imatge de la plaça Reial de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

 

Llegir més…

30 anys de la Gran Nevada del 30 de gener de 1986

Demà farà 30 anys del temporal de neu i vent del 30 de gener de 1986 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Va afectar principalment les comarques centrals i del nord-est del país, així com les serralades litoral i prelitoral, i alguns punts de les Terres de Ponent. A la serralada Transversal, el Montseny i el Pirineu Oriental van acumular-se més de 100 cm de neu i entre 60-80 cm a gran part de la serralada Prelitoral des de la Conca de Barberà fins al massís de les Guilleries. La nevada va arribar també fins al nivell del mar al litoral central i nord, però només va agafar la neu fins a cota zero a la zona de la Baixa Tordera i alguns punts del Baix Empordà. El fort vent va provocar importants sobreacumulacions i congestes de neu superiors als dos metres, fent molt difícil de mesurar amb exactitud el gruix de neu que realment havia caigut.

FIG01-Imatges-Nevada-30GEN1986

Imatges de la neu caiguda durant el temporal del 30-31 de gener de 1986: (a) Restes de la neu molt humida que va caure al Peu del Funicular del Tibidabo (Barcelona, 222 m) el dia després de la nevada (Foto Eliseu Vilaclara, SMC). (b) Sant Miquel de Balenyà (592 m) encara ben nevat tres dies després de la gran nevada amb uns 40 cm al centre de la Vila (Foto Eliseu Vilaclara, SMC). (c) Neu sobre unes cadires i taula de terrassa, amb més de 80 cm de gruix, a Sant Pau de Segúries (854 m) el matí del 31 de gener de 1986 (Foto Jacint Lapedra). (d) i (e) Carrers de Setcases (1.266 m) i Vilallonga de Ter (1.067 m), respectivament, colgats per la neu una setmana després de la nevada. Es poden apreciar els grans caramells i ràfecs de neu que es van formar a les teulades (Fotos Joan Solà Galceran, observador meteorològic de Sant Pau de Segúries). 

Descripció general

L’important temporal de neu i vent del 30 de gener de 1986 va ser provocat per una borrasca molt profunda i extensa, que va despenjar-se des d’Islàndia fins situar-se davant la costa catalana. Va aprofundir-se notablement produint un temporal fort de llevant-gregal amb intensa precipitació de neu degut a la baixa temperatura en alçada. Aquell dia la baixa més profunda de tot el continent europeu es trobava sobre Catalunya. El pas de la depressió va ser ràpid, però va provocar precipitacions intenses en forma de neu durant 12-18 hores.

Van acumular-se gruixos superiors al metre de neu a la Serralada Transversal, el Montseny i el Pirineu Oriental. La nevada va afectar a gran part del país, començant pel nord-est de manera tímida cap a mig matí del 30 de gener, però intensificant-se a partir de migdia gairebé a tot arreu, però sobretot a la meitat nord. Durant la tarda la nevada va continuar, arribant fins al nivell del mar al litoral central i la Costa Brava. A partir del vespre va anar perdent força fins desaparèixer pràcticament cap a la mitjanit a gran part del país, excepte en algunes zones interiors de la meitat nord del país, sobretot del nord-est, on la nevada va continuar dèbilment fins a mig matí del dia 31.

La nevada va ser molt humida i amb una temperatura no gaire baixa, acumulant-se importants gruixos de neu i agafant-se amb molta facilitat damunt de cables elèctrics, pals, torres d’alta tensió i arbres, els quals van caure amb facilitat pel pes de la neu i les fortes ratxes de vent. El vent va provocar també sobreacumulacions de neu i la formació de congestes, que en alguns punts de l’interior i del Pirineu Oriental varen superar els dos metres de gruix, i puntualment arribaren als tres o quatre metres. En canvi, a les zones més exposades al vent pràcticament no se’n va acumular. Aquest fet va fer molt difícil poder mesurar amb exactitud el gruix de neu caigut realment en moltes zones del país. Com a cas extrem cal comentar que la boca sud del túnel del Cadí, d’uns 5 m d’alçada, va quedar completament bloquejada per la neu. A l’interior i a les comarques del nord-est la neu va romandre força dies després de la nevada. Per exemple, a les valls del Ripollès va perdurar més de 15 dies.

Llegir més…