Pedra a Catalunya
Taula de continguts
- Distribució de les pedregades a Catalunya
- Validació de la metodologia ‘lightning jump’ pel pronòstic de pedregades i avisos de temps violent
- Estimació de la densitat de massa d’aigua precipitable a partir de les imatges de radar
- Morfologia de les tempestes que deixen pedra gran
- Una passa més en el coneixement del creixement de la pedra
Distribució de les pedregades a Catalunya
Els registres de les campanyes dels últims anys i les observacions dutes a terme des de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) i els granímetres gestionats per l’ADV-Terres de Ponent a la Plana de Lleida, han permès millorar el coneixement espacial i temporal de les pedregades i calamarsades al nostre país.
Si bé pot pedregar en qualsevol moment de l’any, aquest fenomen és més freqüent entre el març i el setembre, coincidint amb la maduració de la fruita i els cereals, la qual cosa fa que tingui una gran repercussió econòmica. S’estima que una pedregada de mida mitjana pot destruir la collita d’un any sencer a gairebé tota una comarca.
Recull de notes de premsa sobre pedregades:
- 6 de juny de 2024 El conseller Mascort visita les vinyes de l’Alt Penedès afectades per la pedregada de dissabte.
- 15 de maig de 2018 Visita a la zona afectada per la pedregada a la Noguera i reunió amb els alcaldes dels municipis afectats.
- 26 de setembre de 2016 La pedregada de divendres afecta 2.720 hectàrees de conreus de diversos municipis del Segrià.
- 12 de setembre de 2016 Agricultura valora els danys causats per la pedregada a Batea i Caseres.
- 17 d’agost de 2016 La pedregada d’ahir al pla de Lleida va afectar més de 9.300 hectàrees de conreus agrícoles d’una quinzena de municipis del Pla d’Urgell i de la Noguera.
- 30 de maig de 2016 Les darreres pedregades provoquen danys a 3.340 hectàrees de fruita dolça i 2.150 de cereals en diversos municipis de les comarques de Lleida.
Els episodis de pedra gran són els més perjudicials, tant quan cauen com en anys posteriors, pel mal fet als arbres, però un de pedra petita a l’abril també pot fer molt de mal. A més, des de 2022, s’ha relacionat la presència del fong de la diplòdia en boscos de pins amb la concurrència de la sequera i episodis de pedra, especialment a la Catalunya central. Tanmateix, si la pedregada afecta un nucli urbà i la mida és prou gran, els danys poden ser molt quantiosos, com va passar als episodis de l’Empordà l’agost de 2022, del Montsià l’agost de 2023 i d’Osona l’agost de 2024.
Notes de premsa de les pedregades de mida més gran:
- 30 d’agost de 2022 Pedregada històrica a Catalunya.
- 21 d’octubre de 2022 Convocats els ajuts per retirar i descontaminar les cobertes d’amiant afectades per la històrica pedregada de la Bisbal d’Empordà.
- 28 d’agost del 2023 Les tempestes del cap de setmana acumulen més de 100 mm de pluja a punts del Pirineu.
- 23 d’agost de 2024 La consellera Paneque visita Sant Pere de Torelló.
A la figura següent es mostra la distribució mensual de casos de calamarsa i pedra a Catalunya, a partir de dades recollides des de 2017. En el cas de la calamarsa, els episodis són més habituals entre abril i juny, mentre que el nombre més gran de casos de pedra es presenten entre juny i setembre. Malgrat tot, cal recordar que s’han registrat casos fins i tot al gener i al desembre, però amb afectacions poc importants.
Per hores, s’observa un clar lligam amb el cicle diürn de la convecció, tot i que no es pot descartar l’ocurrència d’una calamarsada o pedregada en qualsevol hora del dia. De fet, el màxim no coincideix, influint clarament el màxim d’insolació primaveral (cap a les 14 UT) per la calamarsa i l’estival (al voltant de les 16 UT) per la pedra.
La distribució espacial dels casos de calamarsa i pedregades observats al llarg dels últims anys permet entendre els factors geogràfics que intervenen en el desenvolupament de les tempestes que precipiten de forma sòlida, però també està influenciada per la distribució de la població sobre el territori, així com la sensibilització social envers el fenomen: en general, s’aprecien dues zones de màxims: una al Pla de Lleida i la segona que engloba l’àrea compresa entre el Prepirineu oriental i interior del quadrant nord-est i el Litoral central.
En el cas de la calamarsa, s’observa la influència social, amb el màxim a cavall del Barcelonès i el Vallès, és a dir, la zona on es concentra més població, la qual cosa contribueix de forma molt positiva en la notificació d’episodis de poc impacte, mentre que en altres regions, o bé no són observats per ningú, o bé estan més avesats a aquest fenomen i, per tant, no se li dona tanta importància.
Pel que fa a la pedra, el màxim es reparteix de forma gairebé equitativa entre tres zones: el Prepirineu oriental, el Pla de Lleida i interior del quadrant nord-est Prelitoral central. En aquest cas és quan es pot distingir tres factors que s’han observat en altres àmbits i que són importants en les climatologies de pedra: l’orografia, l’agricultura i la densitat de població.
Validació de la metodologia ‘lightning jump’ pel pronòstic de pedregades i avisos de temps violent
Des del 2020, l’SMC emet els avisos de temps violent, que alerten a la població de tempestes que potencialment poden produir pedregades de més de 2 cm de diàmetre, ratxes fortes de vent, esclafits o tornados, a més d’intensitats elevades de precipitació. Els avisos s’envien a Protecció Civil i es publiquen al web, a l’APP i a les xarxes socials. Aquests avisos es generen quan es detecta un lightning jump, un increment sobtat de l’activitat elèctrica dins una tempesta amb gran quantitat de llamps per minut.
Per saber més sobre el lightning jump i els avisos de temps violent, pots consultar:
- Lightning jump as a nowcast predictor: Application to severe weather events in Catalonia
- The Lightning Jump Algorithm for Nowcasting Convective Rainfall in Catalonia
- Vídeo: presentació Temps violent
- Vídeo: explicació dels Avisos de Situació Meteorològica de Perill del Servei Meteorològic de Catalunya
Les dades dels registres de pedra permeten validar aquesta metodologia i demostren que l’algoritme emprat és capaç de detectar un 80% de les tempestes violentes.
Estimació de la densitat de massa d’aigua precipitable a partir de les imatges de radar
Els registres de les campanyes de pedra i calamarsa també han permès detectar els llindars de la densitat de massa d’aigua precipitable (o DVIL, de les seves sigles en anglès), calculada mitjançant les dades volumètriques de radar, a partir dels quals la precipitació pot ser en forma de calamarsa o pedra. Es demostra així que les observacions en superfície són imprescindibles per a determinar aquests llindars.
A la figura següent es mostra el camp DVIL per al dia 2 d’agost de 2024 a les 15.24 UT (17.24 hora local), amb diferents tempestes al Pirineu i Prepirineu.
En el cas de l’SMC, aquests llindars permeten distingir, de manera força acurada, entre calamarsa, pedra i pedra gran (més de 2 cm), tal com es mostra a la imatge següent:
Morfologia de les tempestes que deixen pedra gran
Gràcies a la tecnologia radar i al programari Visual Cortex, és possible visualitzar en forma tridimensional les estructures de les tempestes.
Episodi de 28 de juliol de 2022 (Segrià)
Les tempestes de la Franja d’Aragó varen activar un potent nucli convectiu a l’oest del Segrià que es va anar desplaçant lentament per la comarca, en direcció NE. Pots consultar l‘informe de l’episodi de l’ADV.
Episodi de 6 de juliol de 2024 (Segrià)
Com en el cas anterior, la tempesta va néixer davant d’una línia de tempestes procedent de l’interior de la península Ibèrica, entrant al Segrià pel SO i amb una direcció de desplaçament semblant. Trobaràs més informació al web de l’ADV. )
Episodi de 30 d’agost de 2022 (Empordà)
La tempesta es va desenvolupar al nord del Pirineu occidental, va entrar a Catalunya per l’oest de l’Alt Empordà i va acabar sortint per la costa del Baix Empordà, després d’haver afectat una gran part de les dues comarques. Es tracta de la tempesta amb el desenvolupament vertical (20 km) i el nucli convectiu (zona de colors càlids, fins a 16 km) més gran mai observat amb la xarxa de radars (XRAD) de l’SMC. La mida de la pedra va arribar a superar els 12 cm. Trobaràs més detalls a l’informe de l’SMC.
Episodi de 26 d’agost de 2023 (Montsià)
Una forta tempesta iniciada al sistema Ibèric es va desplaçar lentament cap al Montsià, deixant una de les pedregades més grans mai observades a Catalunya (superant els 10 cm). Es tracta de la tempesta amb l’enclusa més llarga mai detectada per la XRAD, superant els 100 km de llargària.
Episodi de 2 d’agost de 2024 (Osona)
Trobareu més informació de l’episodi del 2 d’agost a Osona a l’informe que va publicar l’SMC: estimació de la zona afectada per la pedregada del 2 d’agost de 2024.
Una passa més en el coneixement del creixement de la pedra
Dins del marc de la campanya de detecció de les pedregades, i arran de l’episodi de l’Empordà del 30 d’agost de 2022, l’SMC va iniciar un nou projecte que ha permès fer una passa més en el coneixement del creixement de la pedra dins de les tempestes, i que ha tingut un gran ressò científic.
El treball de camp
Un cop es té constància d’un episodi de pedra amb diàmetre superior als 5 cm, les tècniques de l’SMC es posen en contacte amb els informadors que han guardat mostres d’aquesta precipitació just després que l’episodi hagi acabat. Les pedres es col·loquen en bosses de plàstic (preferiblement de forma individualitzada) que després es guarden dins d’un congelador.
En el moment que s’acorda la visita, el treball de camp consisteix en:
- Explicar com es va viure l’episodi, abans, durat i després de la tempesta.
- Presentar les diferents mostres recollides
- Mesurar els diferents eixos de cada pedra (1) i obtenir-ne la massa (2)
- Envasar cada pedra al buit (3) i (4)
- Etiquetar cada pedra (5)
- Guardar les mostres al congelador portàtil (6)
- Portar totes les mostres al congelador de les oficines de l’SMC (7)
Mirar per dins les pedres: l’ús del TAC
Les pedres s’escanegen amb un TAC (o Tomografia Axial Computeritzada) per obtenir imatges volumètriques tant de la capa externa com de l’interior, a partir de valors en unitats Hundsfield (HU). Com més baixos són aquests valors (zones de color fosc), menys densitat té el punt (a causa de la presència d’aire), mentre que com més blanquinós és el píxel, major és la densitat (el contingut d’aigua en estat sòlid és més gran). Això facilita la detecció de bombolles d’aire (zones de color fosc) que queden atrapades dins de la pedra, així com a identificar les diferents capes i etapes de creixement.
A diferència de la tècnica tradicional, consistent en fer un tall a la pedra per veure’n l’interior, la tècnica del TAC no és invasiva i permet fer més d’un escanejat a la pedra, un per a cada eix espacial: frontal (de davant cap endarrere), lateral (d’esquerra a dreta) o parietal (de dalt a baix). Això permet veure quin ha sigut el creixement de la pedra en cadascun dels eixos, i és molt important, ja que un dels primers resultats obtinguts (com es veu a la imatge següent) demostra que no creix de forma homogènia en els tres plans.
Primers resultats
Gràcies a la tècnica del TAC és possible identificar les diferents capes i etapes de creixement de la pedra. A la imatge següent es mostren aquestes etapes en dues pedres diferents, caigudes al mateix episodi de l’Empordà de 2022. A l’esquerre, una de forma més esfèrica, i una de més irregular a la dreta. És important veure com les diverses etapes són diferents en ambdós casos i que el contingut d’aigua i el nombre de bombolles també canvia. Es demostra així que les pedres poden tenir un procés de creixement diferent fins i tot dins de la mateixa tempesta. El TAC, doncs, permet confirmar de forma més eficient que amb els mètodes tradicionals (tall amb un ganivet de la pedra), les diferents teories sobre la formació, el creixement, i la caiguda de les pedres.
